Testimonis de les sessions on-line

Prendre la decisió de buscar ajuda psicològica no sempre és fàcil. Donar el pas pot costar. I més ara, quan la única opció és fer les sessions on-line. Per aquest motiu, et volia explicar què opinen algunes persones amb les quals porto un temps treballant de forma virtual. Espero que a través dels seus testimonis puguis connectar amb els beneficis que et pot aportar provar les sessions on-line.

“Quan estava en búsqueda de psicòloga i vaig veure la Mireia tenia clar que volia fer-ho amb ella. La meva sorpresa va ser que no feia sessions a Barcelona i havien de ser online. Al principi no ho veia gaire clar perquè tenia la impressió que seria molt fred, però vaig fer la primera sessió i els dubtes se’m van esvair. Portem quasi un any i estic molt contenta d’haver-me “atrevit” a fer aquella primera sessió online. Fer-ho des de casa, tranquila i poder seguir amb la meva vida sense els desplaçaments és perfecte. També el fet d’estar a casa fa que els beneficis i l’espai de seguretat els associïs a casa i això ha estat un descobriment inesperat. És veritat que de tant en tant ve de gust fer una sessió presencial per tenir contacte però    pots treballar igual de fer fent-ho online.”

“Treballar de manera online amb tu, per mi ha estat com una lliberació. Si no hagués sigut online no hagués trobat mai l’estona de vindre i així és tot molt més fàcil. Només et cal un aparell amb Skype i wifi per sentir que estas allà al teu costat. Per mi veure’t a través d’una pantalla no ha estat mai un contra, m’he sentit sempre molt a prop teu. És una hora de desconnexió però que fer-ho a casa et permet no distorsionar molt el dia a dia d’un mateix. Estic segura que si la gent s’animés a provar-ho, veuria que et poden sentir propera tot i estar “lluny”. “

“Vaig començar a fer teràpia amb Mireia de forma presencial, després per raons de la vida sempre tenim coses a fer i és complicat trobar moments per un mateix. Anava deixant passar el temps entre sessions, cosa gens positiva per mi. Mireia em va comentar que per més comoditat podíem fer les sessions online i em vaig animar a provar. La veritat és que estic molt contenta, quan arriba l’hora de la sessió desconnecto de tot i m’agafo aquesta hora per mi, em poso en un lloc tranquil amb una infusió i xerro amb la Mireia que ja és com ”una vieja amiga” sempre respecta els meus ritmes i sap el que necessito. No noto cap diferencia amb les sessions presencials, és més còmode y ecològic ;)”

“Durant molts anys tenia pendent anar al psicòleg/ga. Era quelcom que feia molt de temps que anava deixant per més endavant. Em vaig quedar embarassada, bessons! i quan ells van fer els 8 mesos, vaig decidir que ja havia arribat el moment de reprendre la recerca seriosament. Molts anys abans ja havia anat a un psicòleg a la meva ciutat (80.000 habitants aprox) per no anar a Barcelona, però no va anar bé la cosa… Aquest cop, la logística m’ho posava difícil, així que directament vaig pensar en cercar un/a professional que oferís els seus serveis per videoconferència.

Des del primer moment m’hi vaig trobar molt a gust amb la Mireia, ha sabut fer que confiés en ella sense necessitat de coneixer-nos físicament ni estar en la mateixa habitació, i rebo les seves aportacions amb el mateix impacte que si les fes en persona. El fet que la sessió sigui virtual, per mi, no canvia res! Està bé no agafar transport per anar a la consulta… i a vegades fins i tot està bé no haver-me de treure el pijama!

Seguiré amb les nostres sessions on-line!”

“Les sessions on-line amb la Mireia em semblen igual de personals i efectives; m’és molt més còmode i pràctic a nivell logístic. Un dels avantatges principals per mi és que al estar a casa em permet reflexionar i processar millor els assumptes que haguem tractat immediatament després de la sessió.”

“Fuí mamá hace 17 meses y ante ese cambio necesité ayuda. Viviendo en València encontré a Mireia por las redes. Al principio pensé que podría tratarse de una situación más bien fria por el hecho de tener una pantalla entre las dos. Pero Mireia consigue que te olvides de la pantalla y se hace presente con sus palabras, profesionalidad y cariño. El trabajo con Mireia es para mi sencillamente iluminador.”

 

Si vols més informació, pots posar-te en contacte amb mi a través del mail mireia@mireiabosch.com.

 

Gràcies per deixar-me acompanyar-vos en aquest procés de millora!

Quan els altres, van primers que jo…

 

Són moltes les vegades que em trobo amb persones que no viuen la seva vida, sinó la vida que fa patir menys als pares, la que fa feliç a la parella o la que s’assembla més a les vides de les seves amigues. I és que sí, tristament aquesta és la gran epidèmia a la que ens estem afrontant: viure vides que no les triem nosaltres.

A vegades costa adonar-nos de si realment aquest és el nostre cas o no, però hi ha un seguit de pistes que et poden ajudar a esbrinar si això és el que t’està passant a tu.

  • No estic satisfet amb la vida que tinc, només em moc i avanço per pura inèrcia.
  • No trio en funció del que vull jo, sinó que escullo en funció del que els altres esperen de mi.
  • Utilitzo frases com ara: “no faig això perquè la meva mare s’ho passa molt malament”, “vaig triar fer una carrera perquè els meus pares han treballat molt perquè jo pogués estudiar”, “no m’agrada fumar però ho faig perquè totes les meves amigues ho fan”, “treballo més del que voldria perquè per la meva parella vol que comprem una casa”…
  • Quan he de prendre decisions, compta més el que diuen els altres que no pas el que penso jo.
  • Sempre he de compartir els meus dubtes amb el meu entorn i escoltar tot el que em diuen.
  • Em costa decidir coses quotidianes com ara què em poso al matí, com em pentino/maquillo, què trio per menjar, quines activitats d’oci faig..
  • Em costa fer coses sol, sempre necessito el recolzament d’algú conegut o bé he de saber que el meu entorn m’anima a fer aquella activitat.

Si et passa tot això, desenganya’t, potser la vida que vius no és la vida que voldries viure.

Lògicament no vivim en soledat, sinó acompanyats de persones que ens estimen. No obstant això, no hauria de ser motiu per deixar de fer aquelles coses que realment nosaltres volem fer. I com sabrem què volem fer i què no? Doncs necessitem estar molt connectats amb les nostres emocions i els nostres pensaments. A través de la consciència i de saber per què i per a què faig les coses que faig puc arribar a saber si realment ho faig per mi o bé si ho faig només pels altres. Les emocions més freqüents quan estem en aquesta situació solen ser la culpa, la por, la incertesa, la pena, la frustració..

A més, quan nosaltres anteposem les necessitats dels altres per sobre les nostres, de forma indirecta estem posicionant-nos en segon lloc, deixem de respectar-nos una mica per tal d’ajudar a cobrir la necessitat d’una altra persona. Això a la llarga, pot provocar situacions d’inseguretat, baixa autoestima i pobre autoconfiança. Si nosaltres no ens cuidem, si nosaltres no estem bé, és més difícil que puguem estar bé amb el nostre entorn.

Per tant, és important que trobem un equilibri entre donar als altres i donar a nosaltres mateixos, no com un gest d’egoisme, sinó com una forma d’autorespecte i autocura. Només quan aconsegueixis això, podràs gaudir d’un bon benestar i qualitat de vida ja que sentiràs que no vulneres ni els drets de les persones del teu entorn ni tampoc els teus drets propis.

Si estàs en aquesta situació i notes que et costa sortir-ne, demana ajuda i comença a viure la teva pròpia vida!

Entendre’m i acceptar-me

Quan te n’adones que la por, l’angoixa, el bloqueig, el sentiment de culpa i d’indefensió t’assetgen constantment i et perjudica en el teu dia a dia; la preocupació arriba a ser molt gran. Poder descobrir els motius que et porten a aquests desequilibris i que et proporcionin eines per superar-los ha estat per mi una gran alliberació i m’ha donat una pau i tranquil·litat molt grans.

Amb això he aconseguit deixar de castigar-me, entendre’m i acceptar-me, per respectar-me tal com sóc i que serà el primer pas per assolir els èxits del dia a dia. És un treball lent i a vegades feixuc però val la pena. Som únics i irrepetibles, amb qualitats i defectes. Tots ens mereixem una oportunitat.

Què vol el teu cos? Què vols tu?

Em vaig sentir una persona reeixida.

Feia molt de temps que arrossegava dues addiccions que pesaven molt en la meva vida: Posaven en perill la relació amb la meva parella, minaven la meva autoestima i dormia malament degut a l’ansietat que això comportava. La meva economia se’n ressentia fins arribar a extrems alarmants (en dos anys havia reduït a la meitat els pocs estalvis que teníem).

Durant tot aquest temps cada dia em deia: “aquesta vegada ha estat l’última” i fins i tot ho escrivia en un quadern, una mena de diari que volia fos una teràpia però que tan sols era un rosari de lamentacions. Continue reading

No saps ben bé perquè, però no et sens bé amb tu mateixa

Sóc una noia de 22 anys i estic acabant la teràpia amb la Mireia. M’agradaria explicar-vos la meva experiència durant aquests mesos que he acudit a la consulta per animar-vos a que si us passa el mateix que a mi o quelcom semblant, no dubteu en demanar ajuda.

A vegades, no saps ben bé perquè, però no et sens bé amb tu mateixa i en un primer moment et refugies pensant; va, que són uns dies dolents, ja passaran. Però de sobte t’adones que hi ha alguna cosa més, que hi ha alguna cosa en tu que no funciona, que no està bé i necessites saber què és, perquè et fa actuar així i sobretot perquè et fa estar tant malament. Continue reading

Rabia, angustia, rencor y mucho miedo

Empecé esta terapia con la idea fija en la cabeza de desaparecer del mapa. Era tanta la insistencia de mi pensamiento que estaba asustada de mis propios actos o reacciones. Entonces, hablando con una amiga, me comentó que podría ir a un psicólogo y me habló de Mireia, entonces llamé y empecé. Desde el primer día me sentí muy aliviada de poder hablar con alguien de mis miedos e inquietudes sin ser por ello juzgada Continue reading

El cambio que necesitaba

No sabia que al tocar el timbre en Carrer del Born N 8, baixos 1 centro de Banyoles, estaba dando mi primer paso hacia el cambio que necesitaba.

Hace mas de un año , me sentía muy cansada, agobiada, sin energía, triste, insegura. Decepcionada conmigo misma. Saturada física y emocionalmente. Si bien padezco de fibromialgia, donde (dejando el dolor de lado) algunos síntomas pueden ser parecidos,  sabia que no era “eso”, era consciente de que llevaba a cuestas una mochila de antaño con problemas sin resolver…creo que la enfermedad mas ese peso en mi espalda – fueron la gota que rebalsó el vaso!. Continue reading

Acceptar, conèixer, viure…

Acceptar, conèixer, viure…

Tantes coses passen al llarg del camí de la vida que ens costa entendre, acceptar, superar o simplement aprendre d’elles…

Després de moltes anades i vingudes vaig ser conscient que jo sola no podia donar resposta a tot el que em passava i que necessitava algú que em facilités estratègies, algú amb qui confiar, però també, algú a qui no li provoqués dolor saber que jo no estava bé i vaig trucar a la seva porta: – Hola Mireia, sóc la Marta. Continue reading

Tranquila, solo es un ataque de ansiedad

Hola la verdad es que no sé muy bien por dónde empezar.

Me encantaría poder decirte que hay una píldora mágica que puedes tomar y del día a la mañana la ansiedad desaparecerá, pero te estaría mintiendo. Supongo que te haces la misma pregunta que me hice yo mucho tiempo, se puede salir de esto, tendré una vida normal, la respuesta es SI un rotundo y enorme SI. Lo que estás atravesando no es nada fácil, es una especie  de viaje de auto conocimiento. La ansiedad viene a traerte un mensaje es un freno que te obliga a plantearte todo lo que estabas haciendo.

Te explico un poco mi historia. Me llamo Rosa, tengo 27 años y tuve mi primer ataque de ansiedad con 17 años. Continue reading

Angoixa

Estic molt bé, molt contenta i amb una nova etapa plena d’emoció, il·lusió i felicitat. Evidentment que sempre hi ha dies de tota mena però el treball realitzat conjuntament m’ha estat de gran ajuda per poder afrontar els reptes amb positivisme i per saber dir que no i saber-me escoltar. Gràcies a les diferents pràctiques ara reconeixo molts dels sentiments i emocions que abans desconeixia i em creaven certa por i angoixa. Ara sóc conscient que existeixen, els detecto i me’ls ser autocontrolar o directament acceptar-los i saber que són passatgers. Continue reading