Casa com a espai de seguretat

“Quan estava en búsqueda de psicòloga i vaig veure la Mireia tenia clar que volia fer-ho amb ella. La meva sorpresa va ser que no feia sessions a Barcelona i havien de ser online. Al principi no ho veia gaire clar perquè tenia la impressió que seria molt fred, però vaig fer la primera sessió i els dubtes se’m van esvair. Portem quasi un any i estic molt contenta d’haver-me “atrevit” a fer aquella primera sessió online. Fer-ho des de casa, tranquila i poder seguir amb la meva vida sense els desplaçaments és perfecte. També el fet d’estar a casa fa que els beneficis i l’espai de seguretat els associïs a casa i això ha estat un descobriment inesperat. És veritat que de tant en tant ve de gust fer una sessió presencial per tenir contacte però pots treballar igual de fer fent-ho online.”

Propera tot i estar “lluny”

Treballar de manera online amb tu, per mi ha estat com una lliberació. Si no hagués sigut online no hagués trobat mai l’estona de vindre i així és tot molt més fàcil. Només et cal un aparell amb Skype i wifi per sentir que estas allà al teu costat. Per mi veure’t a través d’una pantalla no ha estat mai un contra, m’he sentit sempre molt a prop teu. És una hora de desconnexió però que fer-ho a casa et permet no distorsionar molt el dia a dia d’un mateix. Estic segura que si la gent s’animés a provar-ho, veuria que et poden sentir propera tot i estar “lluny”.

De presencial a online

Vaig començar a fer teràpia amb Mireia de forma presencial, després per raons de la vida sempre tenim coses a fer i és complicat trobar moments per un mateix. Anava deixant passar el temps entre sessions, cosa gens positiva per mi. Mireia em va comentar que per més comoditat podíem fer les sessions online i em vaig animar a provar. La veritat és que estic molt contenta, quan arriba l’hora de la sessió desconnecto de tot i m’agafo aquesta hora per mi, em poso en un lloc tranquil amb una infusió i xerro amb la Mireia que ja és com ”una vieja amiga” sempre respecta els meus ritmes i sap el que necessito. No noto cap diferencia amb les sessions presencials, és més còmode y ecològic 😉

Facilitat amb bessons i… consulta amb pijama

Durant molts anys tenia pendent anar al psicòleg/ga. Era quelcom que feia molt de temps que anava deixant per més endavant. Em vaig quedar embarassada, bessons! i quan ells van fer els 8 mesos, vaig decidir que ja havia arribat el moment de reprendre la recerca seriosament. Molts anys abans ja havia anat a un psicòleg a la meva ciutat (80.000 habitants aprox) per no anar a Barcelona, però no va anar bé la cosa… Aquest cop, la logística m’ho posava difícil, així que directament vaig pensar en cercar un/a professional que oferís els seus serveis per videoconferència.

Des del primer moment m’hi vaig trobar molt a gust amb la Mireia, ha sabut fer que confiés en ella sense necessitat de coneixer-nos físicament ni estar en la mateixa habitació, i rebo les seves aportacions amb el mateix impacte que si les fes en persona. El fet que la sessió sigui virtual, per mi, no canvia res! Està bé no agafar transport per anar a la consulta… i a vegades fins i tot està bé no haver-me de treure el pijama!

Seguiré amb les nostres sessions on-line!

Sessions des de casa

Les sessions on-line amb la Mireia em semblen igual de personals i efectives; m’és molt més còmode i pràctic a nivell logístic. Un dels avantatges principals per mi és que al estar a casa em permet reflexionar i processar millor els assumptes que haguem tractat immediatament després de la sessió.

Sencillamente iluminador

“Fuí mamá hace 17 meses y ante ese cambio necesité ayuda. Viviendo en València encontré a Mireia por las redes. Al principio pensé que podría tratarse de una situación más bien fria por el hecho de tener una pantalla entre las dos. Pero Mireia consigue que te olvides de la pantalla y se hace presente con sus palabras, profesionalidad y cariño. El trabajo con Mireia es para mi sencillamente iluminador.”

Com facilitar l’adaptació escolar als nostres fills i filles?

Tornar a la rutina ens costa. Ens costa a tots, així que és imprescindible tenir un extra de paciència pel que pugui passar durant els primers dies i setmanes de l’adaptació escolar.

És curiós perquè es parla de la depressió post-vacances en adults, però no es permet als nens aquest temps necessari d’adaptació a la nova rutina. I per ells, són molts canvis: horaris, adults de referència, espai, companys, rutines…

Així que aquí teniu alguns consells per fer més amena aquesta tornada a l’escola:

1️⃣ Intenteu començar a implementar les rutines de son i vigília una setmana abans. D’aquesta manera, a nivell hormonal i d’hàbits el seu cos s’anirà acostumant a la nova quotidianitat.

2️⃣ Parleu amb ells sobre com estan, si tenen ganes de tornar a l’escola, què és el que més els hi ha agradat de l’estiu, a qui tenen ganes de tornar a veure.. però no comenceu a fer-ho a principis d’agost, feu-ho una setmana abans de l’inici escolar. Ells no tenen la idea del temps tan interioritzada com nosaltres i per tant, no necessiten saber-ho amb tanta antel.lació. A més, si anar a l’escola no és algu que motivi gaire al teu fill, deixa’l acabar de passar un bon estiu i quan quedi poc per incorporar-se ja en parlareu.

3️⃣ Acompanyeu-los en el que vagin sentint: nervis, cansament, irritabilitat, soledat.. Està tot bé, no ho jutgem ni ho silenciem ni ho minimitzem. Permetem que expressin el que sentin i ho validem sense cap mena de crítica.

4️⃣ Parleu en positiu sobre tornar a anar a l’escola, si vosaltres ho feu, és més fàcil que ells també tinguin ganes d’anar-hi.

5️⃣ Planifiqueu activitats en família i mireu de passar el màxim de temps junts un cop comencen l’escola. Aprofiteu les tardes i els caps de setmana per carregar piles. Potser pot ser una bona idea esperar algunes setmanes a començar els “extraescolars” si és que teniu intenció de que assisteixin a algun.

6️⃣ Respecteu els seus “tempos”, potser caldrà aixecar-nos abans per fer les rutines del matí amb calma i alegria. Les presses no agraden a ningú i de bon matí menys. Intenteu ser previsors i poder-vos avançar a les dificultats que poden sorgir.

7️⃣ Estigueu presents física i emocionalment. Segurament els primers dies necessitaran més presència vostre quan tingueu espais en família. Intenteu prioritzar això per tal de que els vostres fills i filles puguin “nodrir-se” de vosaltres mentre us tenen a prop.

8️⃣ Expliqueu-los-hi com us organitzareu: qui la portarà a l’escola, si es queda a dinar, qui la recollirà, si farà extraescolars… Saber quina serà la dinàmica els ajudarà a sentir-se més segurs i a tenir una mica més de control de la situació. Potser fer un calendari setmanal on amb dibuixos, imatges o paraules senzilles pugueu anotar què anireu fent de forma regular cada setmana els pot ajudar a orientar-se.

Us desitjo una molt bona adaptació!!!

Una abraçada,

Mireia

Maternitat i família

La meva àvia em deia, una no sap quan s’arriben a estimar els fills, fins que no és mare. Jo sabia que els meus pares m’estimaven molt, però no vaig saber el que “molt” significava fins que vaig ser mare.

Un cop va néixer la meva filla gran (i ja també durant l’embaràs), tot un seguit de reaccions, actituds i decisions que havien pres els meus pares, van prendre sentit.

La parentalitat mou, i mou molt. Ens mou a nosaltres com a mares i pares, ens mou cap al nou vincle que creem amb el nostre fill/a, però també ens mou a nosaltres en relació als nostres pares. De cop, deixem de tenir “només” el rol de fills, i n’adquirim un de nou. De cop passem a ser pares, com ells. Passem a formar part del mateix “equip”. Aquest canvi, moltes vegades implica un acostament i un vincle més fort amb les famílies d’origen. Quan això passa i la relació és fluida, madura i respectuosa, és fantàstic.

Altres vegades, aquesta etapa de la vida evidencia certes mancances o dificultats relacionals que podem tenir amb les nostres famílies d’origen. Durant l’embaràs vivim un moment de transparència psíquica, és un moment molt valuós per posar sobre la taula totes aquestes situacions per tal que no interfereixen en el teu rol com a mare i el tipus de criança que vulguis oferir al teu fill/a.

Si et notes insegura, bloquejada o no acabes de saber ben bé com gestionar-te en el teu rol de mare, busca un espai segur on explorar la teva història familiar i sanar aquelles experiències que t’impedeixen gaudir plenament de la teva maternitat.

Una abraçada,

Mireia

Saps què és el microquimerisme fetal?

Anys després del nostre naixement, el cos de la nostra mare segueix acollint cèl•lules nostres que han colonitzat alguns dels seus òrgans i han influenciat en la seva salut. Aquest fenomen s’anomena microquimerisme fetal.

Encara no es coneix ben bé com funciona aquest intercanvi de cèl•lules entre nadó i mare, mare i nadó, però es creu que durant l’embaràs, algunes de les cèl•lules del nadó passen a través de la placenta fins al sistema circulatori de la mare i es situen en òrgans com ara el cor, els ronyons i el cervell.

Aquests estudis amplien encara més la nostra visió entre la vinculació entre mare i nadó, ja que a part de la connexió emocional, també existiria una connexió física. Els nostres fills no només són part de la nostra vida, sinó que també formen part del nostre cos, inclús en fases molt primerenques de l’embaràs (a partir de les 7 setmanes de gestació). .
Així que quan la teva mare et digui, et porto sempre al meu cor, ho diu de veritat!

 

Perquè el meu fill o filla necessita cridar l’atenció?

Quan una nena o un nen fa alguna cosa per cridar-nos l’atenció, precisament, el que necessita és que li fem cas. No és un capritx. No ho fa per fer-nos enfadar. Ho fa perquè necessita compartir i expressar alguna cosa amb nosaltres.

Potser ha tingut un mal dia i necessita notar que soms al seu costat, que estem pendents d’ella i que ens importa el que fa. Encara que el que ens vulgui ensenyar sigui com es gronxa o que ha trobat una formiga al parc. O potser busca que elogiem alguna proesa que ha aconseguit tota sola i necessita que reforcem l’esforç que li ha implicat aconseguir aquell objectiu. O potser, ens ha vist poc, i vol aprofitar al màxim el temps que està amb nosaltres. O potser està enfadada, trista, frustrada…i de moment, aquesta és la única manera que coneix per gestionar-ho.

És responsabilitat nostra, de les mares, pares i cuidadors, adonar-nos i respondre a les necessitats de les nostres filles i fills, també quan les seves necessitats ens molesten o són inoportunes. És responsabilitat nostra acompanyar-los perquè puguin aprendre a gestionar diferent el que van vivint, perquè d’aquesta manera, no necessitaran recórrer a formes de “cridar l’atenció” com ara: crits, baralles, mossegades, conductes de risc, mentides, rabietes…

Com diu el títol d’un dels llibres de Jaume Funes, “Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito”.

Si teniu dificultats en adonar-vos de quina necessitat tenen els vostres fills o filles, o bé si sentiu que no teniu les eines per acompanyar-los, busqueu a alguna professional que us pugui atendre.

Una abraçada,

Mireia