Quan em sento culpable
La culpa és una de les emocions més incapacitants i desagradables que podem experimentar durant la nostra vida. Algunes persones, no només es senten malament per alguna cosa que han fet sinó que també es preocupen per alguna cosa que podrien arribar a fer malament en el futur, anticipant un fet que no té perquè passar.
Algunes persones viuen durant molt de temps lligades a un sentiment de culpa constant, el que sovint acaba provocant sentiments de desesperança, baixa autoestima i tristesa. En la major part dels casos, l’origen de que aquestes persones afrontin la vida a través de la culpa, el fracàs i la decepció pot estar relacionat amb l’aprenentatge fet durant la infància, adolescència i la primera edat adulta, sobretot si va haver de tractar amb pares o professors que els feien sentir culpables per qualsevol cosa que fessin malament.
Com a persones que soms, tots ens equivoquem, i tot i no sentir-nos orgullosos dels nostres errors, el fet de mirar enrere per retreure’ns els comportaments, actituds o sentiments viscuts en el passat simplement ens ocasiona un gasto d’energia i temps innecessari que no ens reporta més que malestar i tristesa. Fent això, la única cosa que aconseguim és sentir-nos cada vegada pitjor amb nosaltres mateixos i aïllant-nos més del nostre present.
En moltes ocasions el sentiment de culpa pot arribar a ser tan fort que provoca símptomes físics com la sensació de pressió al pit, mal de panxa, cefalees i sensació de tensió a tot el cos. Per si aquest malestar no fos suficient, s’hi suma, com hem comentat anteriorment els pensaments recurrents d’autocrítica i càstig, així com també sentiments de decepció i desesperança.
Les persones que experimenten sentiments de culpa habitualment solen tenir també una baixa autoestima i no es creuen mereixedores de l’amor o les coses positives que li succeeixen a la seva vida, sinó que aprofiten qualsevol equivocació, per petita que sigui, per autocrticar-se. La culpa, és també un sentiment sovint experimentat per aquelles persones que són molt perfeccionistes, en el seu cas, qualsevol error és un bon motiu per retreure’s i castigar-se.
Ambdós casos tenen en comú una forma de pensar rígida i dicotòmica. És a dir, que interpreten la seva realitat i tot el que els hi passa a través d’un filtre que ho veu tot o bé blanc, o bé negre. El seu filtre no hi entén de grisos, i per tant tot està bé o tot està malament. El seu filtre no coneix totes les tonalitats de colors que hi poden haver entre el blanc i el negre ja que la seva forma de pensar és massa estricte i polaritzada. Degut això, tenen dificultats a l’hora de veure els aspectes positius i negatius de les coses ja que sovint tendeixen decantar-se per un sol extrem sense sospesar les característiques contràries.
En el tema de la culpa també és important senyalar que aquesta ve donada pel nostre sistema de valors, és a dir, que ens solem sentir culpables quan fem alguna cosa que ens sembla que s’allunya dels valors que hem assumit com a justos i positius. Quan veiem que un comportament donat no compleix amb els nostres cànons, ens solem sentir culpables.
La culpa no és una emoció negativa que hem d’intentar evitar, sinó que la funció que té és fer-nos adonar que alguna cosa no ha anat bé perquè a partir d’aquí en puguem treure un aprenentatge. No obstant, és important adonar-se quan la manifestació d’aquesta emoció és negativa. Això es donarà en aquells casos en què la responsabilitat individual i col·lectiva quedi difuminada (culpar als altres) o bé en aquelles situacions en què una persona es responsabilitzi de fets que no li pertoquen (sentir que sempre té la culpa de tot). El problema no radica en sentir-nos culpables, sinó en intentar gestionar aquests sentiments per tal d’afrontar-los des d’una perspectiva més positiva.
Alguns dels passos més importants a seguir són els següents:
Flexibilitzar el pensament: Es tracte d’intentar pensar d’una forma més flexible evitant caure en la classificació de blanc o negre. Un exercici per tal de treballar això seria el de pensar en els aspectes positius i els aspectes negatius de les situacions que vivim en el nostre dia a dia. D’aquesta manera veurem que la vida no es pot classificar segons dos categories sinó que se’n poden fer moltes més.
Identificar les causes: l’objectiu seria aconseguir trobar les arrels dels sentiments de culpabilitat per tal que els puguem entendre. Això ho podem aconseguir a través d’una conversa amb nosaltres mateixos o si això ens costa, a través d’un escrit fixant-nos en quan em vaig començar a sentir així, si hi ha alguna situació/persona que fa que s’accentuï aquesta emoció, pensaments que em venen al cap quan em sento culpable... En la majoria de les situacions, és important repartir les responsabilitats, assumint sempre aquella part que ens correspon a cada ú per tal d’eliminar el sentiment de culpa. Un exemple podria ser una mare que se sent culpable perquè estava treballant mentre el seu fill tenia un accident domèstic sota la supervisió d’una cangur. La lògica ens indica que ella no podia saber o evitar l’accident, i que necessita treballar per mantenir la família, per tant, els sentiments de culpa són totalment infundats.
Canviar la preocupació per la planificació: encara que haguem assumit la nostra responsabilitat en una situació en la que ens vam equivocar, no serveix de res seguir mirant enrere si no en traiem un aprenentatge. Per tant, el millor que podem fer és seguir mirant endavant i intentar solucionar la situació ja que la culpa mai soluciona res, sinó que ens situa en una posició de patiment, bloqueig i inactivitat.
Cal que aprenguem a acceptar aquelles situacions que s’escapen del nostre control i a responsabilitzar-nos de tot allò que tenim el poder de canviar.