Maternitat i família

La meva àvia em deia, una no sap quan s’arriben a estimar els fills, fins que no és mare. Jo sabia que els meus pares m’estimaven molt, però no vaig saber el que “molt” significava fins que vaig ser mare.

Un cop va néixer la meva filla gran (i ja també durant l’embaràs), tot un seguit de reaccions, actituds i decisions que havien pres els meus pares, van prendre sentit.

La parentalitat mou, i mou molt. Ens mou a nosaltres com a mares i pares, ens mou cap al nou vincle que creem amb el nostre fill/a, però també ens mou a nosaltres en relació als nostres pares. De cop, deixem de tenir “només” el rol de fills, i n’adquirim un de nou. De cop passem a ser pares, com ells. Passem a formar part del mateix “equip”. Aquest canvi, moltes vegades implica un acostament i un vincle més fort amb les famílies d’origen. Quan això passa i la relació és fluida, madura i respectuosa, és fantàstic.

Altres vegades, aquesta etapa de la vida evidencia certes mancances o dificultats relacionals que podem tenir amb les nostres famílies d’origen. Durant l’embaràs vivim un moment de transparència psíquica, és un moment molt valuós per posar sobre la taula totes aquestes situacions per tal que no interfereixen en el teu rol com a mare i el tipus de criança que vulguis oferir al teu fill/a.

Si et notes insegura, bloquejada o no acabes de saber ben bé com gestionar-te en el teu rol de mare, busca un espai segur on explorar la teva història familiar i sanar aquelles experiències que t'impedeixen gaudir plenament de la teva maternitat.

Una abraçada,

Mireia