Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
SARRONET DE CRIANÇA: Primers 12 mesos amb el vostre nadó
Quan la Laura i en Marc van tenir el seu primer fill, es pensaven que estaven preparats. Havien llegit llibres, havien anat a classes de preparació al part, fins i tot havien fet una llista detallada amb tot el que “necessitaven” pel nadó. Però quan van arribar a casa, amb aquella personeta tan petita als braços, la sensació va ser ben diferent: un amor immens barrejat amb un vertigen inesperat.
Les primeres setmanes van ser un cúmul d'emocions intenses. La Laura es trobava en un estat de felicitat absoluta, però també de dubtes constants. “Per què plora ara? Estarà menjant prou? I si el tinc massa en braços?” I després hi havia el cansament… aquell cansament profund que li feia sentir que, per molt que dormís, mai seria suficient. En Marc, d'altra banda, volia ajudar, però no sabia ben bé com. Veia la Laura fusionada amb el seu nadó, i de vegades se sentia desplaçat, sense saber quin era exactament el seu lloc en tot allò nou que estaven vivint.
També la relació entre ells estava canviant. Les converses que abans fluïen ara es reduïen a frases curtes entre una presa i un canvi de bolquer. Els petits moments de complicitat havien deixat pas a nits en blanc i petits moments de tensió fruit del cansament. I, com si no fos prou, tothom tenia alguna cosa a dir: “No l’agafis tant en braços, s’acostumarà!”, “Deixa’l plorar, que no li passarà res”, “No et preocupis tant, tots hem criat fills!”.
Però, en el fons, el que necessitaven no eren consells no sol·licitats, sinó comprensió, suport i eines per viure el postpart amb més confiança i seguretat.
Les primeres setmanes van ser un cúmul d'emocions intenses. La Laura es trobava en un estat de felicitat absoluta, però també de dubtes constants. “Per què plora ara? Estarà menjant prou? I si el tinc massa en braços?” I després hi havia el cansament… aquell cansament profund que li feia sentir que, per molt que dormís, mai seria suficient. En Marc, d'altra banda, volia ajudar, però no sabia ben bé com. Veia la Laura fusionada amb el seu nadó, i de vegades se sentia desplaçat, sense saber quin era exactament el seu lloc en tot allò nou que estaven vivint.
També la relació entre ells estava canviant. Les converses que abans fluïen ara es reduïen a frases curtes entre una presa i un canvi de bolquer. Els petits moments de complicitat havien deixat pas a nits en blanc i petits moments de tensió fruit del cansament. I, com si no fos prou, tothom tenia alguna cosa a dir: “No l’agafis tant en braços, s’acostumarà!”, “Deixa’l plorar, que no li passarà res”, “No et preocupis tant, tots hem criat fills!”.
Però, en el fons, el que necessitaven no eren consells no sol·licitats, sinó comprensió, suport i eines per viure el postpart amb més confiança i seguretat.
Parlem de què passa en el postpart?

Aquest taller és per tu si:
COM FUNCIONA?
Trobades dissabte 26 d'abril de 10 a 12h del matí
On les trobades són virtuals a través de la plataforma ZOOM
Duració 2 hores (1 hora i mitja de taller més temps de preguntes i dubtes)
Quantes serem seran tallers reduïts de màxim 10 parelles/persones
Preu