Trasllat amb nens: com acompanyar-los emocionalment per transitar el canvi

Un trasllat a una altra casa o ciutat és una situació de canvi important pels infants.

Normalment, abans de fer el trasllat pròpiament dit estem un temps parlant d’aquest canvi que estem apunt de fer. Els pares i mares solem estar nerviosos, emocionats o estressats per tot el que comporta, amb molts temes a lligar, decisions a prendre…

Un cop la data està més o menys clara, toca començar a triar què ens emportem i què no. Comença a omplir-se el menjador i el passadís de caixes, hem de viure temporalment amb cert caos sumat al cansament que això suposa. Si la casa nova és a prop, segurament comencem a fer alguns viatges amb el que podem.

Els infants moltes vegades no entenen què està passant. Sí, segur que ja els hi hem explicat però segons l’edat que tenen no són encara conscients de les implicacions d’aquest canvi.

I arriba la primera nit a la casa nova. Un lloc desconegut, sense cap record encara. Un lloc on hi ha freses diferents, olors diferents, llums diferents…

I l’infant està allà, en un lloc que no reconeix com “casa”, sense algunes de les seves coses perquè segueixen a les caixes encara pendents d’ordenar, després d’unes setmanes en les que els pares no han pogut estar tant per ell com de costum.

Si el canvi ha estat de barri o ciutat encara pot ser més intens. Surt al carrer i no sap on és. No coneix els parcs i potser ha hagut de canviar de llar d’infants o d’escola. Potser ara te la família (avis, tiets, cosins..) més a prop o potser més lluny. Potser ha hagut d’acomiadar-se dels amics i amigues.

I amb tot això a sobre, amb tot aquest descontrol, es pot sentir insegur i pot tenir por. Si això passa ens ho farà saber i ens demanarà ajuda de la manera que ho fan els nens i nenes.

  • Pot ser que ens reclami més.
  • Pot ser que sentim que ens desafia més.
  • Pot ser que hi hagi canvis ens els controls d’esfínters i que temporalment se li escapi el pipí o la caca.
  • Pot ser que no vulgui quedar-se amb persones que no siguem la mare o el pare.
  • Pot ser que senti més ràbia i l’exterioritzi cap al germà/ana, joguines, nens/es del parc…
  • Pot ser que el notem més trist, apagat i solitari
  • Pot ser que no tingui tanta gana
  • Pot ser que li costi més dormir o que necessiti més companyia per fer-ho
  • Pot ser que pregunti constantment coses sobre l’altra casa o demani de tornar-hi
  • Pot ser que estigui més irritable i plori més fàcilment

I tot això està bé que sigui així. Està transitant el canvi. Necessita temps per adaptar-se a aquesta nova realitat. Necessita temps per acomiadar-se del que havia estat el seu refugi i la seva vida fins al moment.

Donem-li espai, escoltem les seves necessitats, observem com ho està transitant, responem les seves preguntes, empatitzem amb el que està vivint.

Si veieu que la intensitat de les emocions que està transitant és molt alta o bé que li impedeix seguir amb les seves rutines habituals, busqueu acompanyament professional i assessoreu-vos per tal de valorar la situació.

Us heu traslladat de casa amb els vostres infants? Com ha estat l’experiència? Seria genial poder compartir entre totes. Segur que alguna família està en aquest moment i podem aportar molt compartint com ha estat la nostra vivència.