El part, un aconteixament neurohormonal

Tot i que sovint, quan ens expliquen com funciona el part sembla un procés bàsicament mecànic, en realitat el part és un aconteixement neurohormonal.

Per no complicar-nos, us diré que les hormones són unes substàncies químiques que es segreguen des de diferents punts del nostre cos i que són importantíssimes per molts processos biològics. Són les encarregades d’informar-nos si tenim gana, si tenim son, si estem contents, si ens sentim estressats, si tenim ganes de tenir relacions sexuals…. D’hormones n’hi ha de molts tipus diferents, i cadascuna està associada a una funció diferent.

I perquè dic que el part és un aconteixament neurohormonal?

Doncs precisament perquè durant el part, entren en acció varies hormones que són les encarregades de que tot es desenvolupi de la manera que l’evolució humana ha calculat. El nostre cos sap perfectament com hem de parir. I quan dic que ho sap no em refereixo que sabem tota la teoria de com és un part, quines fases té, quins símptomes, quins protocols seguir ni res de tot això. Em refereixo a que les nostres hormones, saben perfectament quins passos han de seguir, simplement, necessiten que els hi donem l’espai i el temps necessari per poder-ho fer. Però d’això ja en parlaré en un altre post.

Anem al tema...hormones.

La hormona per excel·lència durant el part i just després de parir és la OXITOCINA. Altrament dita, hormona de l’amor. Sabeu perquè? Doncs perquè també es segrega quan ens abracen, quan algú ens fa un petó, quan ens sentim estimats, quan tenim un orgasme...

Quines altres hormones hi intervenen també? Doncs les endorfines i les catecolamines.

I com funciona tot plegat?

Primer de tot, és el nadó que envia un missatge a la mare perquè aquesta comenci a segregar oxitocina. És el nadó qui tria el moment del part, perquè només ell sap quan està preparat per sortir (un altre dia parlarem de perquè tanta insistència en les 40 setmanes de gestació).

L’oxitocina s’allibera de forma pulsàtil (poc a poc, deixant pauses entre alliberació i alliberació), per això les contraccions són cícliques.  Entre mig, perquè la mare pugui descansar i relaxar-se, el cos envia les endorfines que ajuden a alleugerir el dolor i l’estrès durant la dilatació. L’alliberació d’oxcitocina va augmentant d’intensitat i freqüència a mesura que el nostre cos es va preparant per l’expulsió del nadó. Al final del part, apareixen les catecolamines que són les encarregades del reflex d’ejecció fetal, és a dir, les que provoquen que tinguis ganes d’empènyer. Les catecolamines, s’alliberen tan del cervell de la mare com del nadó, i protegeixen el cor i el cervell del petit durant les últimes contraccions i l’expulsiu. Alhora, preparen els pulmons del nostre fill o filla per quan surti a fora.

Per tal que les dones puguem passar aquesta experiència tan intensa, aquest conjunt d’hormones també fan que s’alteri la memòria i la consciència, perdem la sensació de temps i aquest es relativitza, tenim moments de molta son, com si estiguéssim anestesiades; aquesta fase del part, se li ha posat el nom de “planeta part”, ja que moltes dones experimenten la sensació de que estiguessin a un altre planeta. Moltes mares també comenten haver experimentat alguna vivència mística i recordar el part com un aconteixament de plaer màxim, quasi orgàsmic.

Un cop neix el nostre fill o filla i ens el posem al pit, i el mirem per primer cop, i l’explorem per tal de veure que té tots els dits de peus i mans, els nivells d’oxitocina són màxims (els més alts que hem tingut mai). Aquí, en aquest moment, ens enamorem del nostre nadó, i sense necessitat de paraules, li prometem amor incondicional.  Tot això no és gratuït, no és un capritx del nostre cos. És el perfeccionament de la biologia, de l’evolució humana per la supervivència de l’espècie.  Aquesta és la manera que ha trobat el nostre cos per assegurar-se de que pares i mares no abandonaran els seus fills i filles, i que els cuidaran i els acompanyaran fins que puguin valdre’s per ells mateixos.

Al cap de poc, entre en joc la prolactina, la hormona encarregada d’avisar als nostres pits que poden començar a produir calostre i llet per poder alimentar el nostre fill o filla i que ajuden també a enfortir el vincle entre la mare i el nadó.

Durant les primeres setmanes i mesos de criança, aquestes hormones seguiran estant més actives del que havien estat abans del part, però no tornaran a tenir els nivells tan alts que tenen durant el part.

Si esteu embarassades o bé teniu ganes de conèixer més sobre el tema, poseu-vos en contacte amb mi!