Com puc saber si tinc depressió postpart?
CAUSES
La depressió postpart la pateixen 1 de cada 8 dones i és el problema de salut mental més freqüent durant el primer any després del part. Té una causa bio-psico-social, això significa que hi intervenen factors biològics, psicològics i també socials.
Els factors biològics són: antecedents familiars o personals de depressió (factor genètic), depressió durant l’embaràs, complicacions durant la gestació, estrès matern (per hospitalització, prematuritat), no descansar suficient, canvis hormonals o complicacions durant el part.
Factors psicològics seria tot el que té a veure com afronto jo la maternitat o quines expectatives en tinc. S’ha estudiat que aquelles dones que tenen un caràcter molt perfeccionista i que tenen por a cometre errors, solen viure amb més intensitat la sensació d’incapacitat a l’hora de maternar i per tant és més probable que puguin patir depressió postpart. La dificultat a l’hora de poder assumir el rol de mare i una idealització d’aquest moment vital, també pot provocar sentiments de tristesa i desesperança.
Pel que fa als factors socials tenen a veure amb el context. Per una banda, l’aïllament que viuen algunes mares, la falta de recolzament i la soledat amb la que es troben té una implicació molt important en la vivència que tenim d’aquest període. El xoc que hi ha a nivell cultural i social entre les necessitats de la díada (mare-nadó) i les exigències i organització social en la que vivim, representa un canvi massa brusc en alguns casos. D’altra banda, viure en una situació d’estrès constant per dificultats econòmiques o bé patir violència de gènere tant durant l’embaràs com en el postpart és un factor de risc important.
SÍMPTOMES
La depressió postpart presenta varis símptomes però no els hem de tenir tots per poder dir que n’estem patint una. Per una banda, hi hauria totes aquelles senyals més visibles com ara l’excés de gana o la dificultat per menjar, els plors constants, tenir molt de cansament, dormir molt poc o estar tot el dia dormint o bé distanciar-me de familiars i amics.
D’altra banda, hi ha símptomes que refereixen més a pensaments, sentiments o emocions. Podem sentir-nos irritables, ansioses o bé desesperançades amb la sensació de que la vida no té sentit. Notem que el nadó ens molesta i que tenim dificultat per vincular-nos amb ell/ella. El sentiment de culpa també és molt gran perquè ens sentim incapaces de poder calmar les demandes del nostre fill o filla. La situació ens supera enormement. Aquests dubtes i inseguretats constants de que no ho estem fent bé pot a moments, generar pensaments o idees de fer-nos mal a nosaltres mateixes o bé al nostre nadó.
Són símptomes que no van i venen, sinó que són força constants en el temps i que dificulten que puguem portar una rutina positiva per nosaltres i el nostre nadó. Es viu com en una lluita constant, amb molt de sacrifici i voluntat de fer les coses bé, de voler sentir aquesta connexió amb el nostre fill però una vegada i una altra, notem aquest buit i aquesta fredor entre nosaltres.
La depressió postpart també se la coneix com la “depressió somrient” perquè a les mares ens és difícil compartir el que ens està passant. Tothom dóna per suposat que aquest hauria de ser un moment bonic i especial on la prioritat està en que el nadó estigui bé. A vegades, reclamar que ens cuidin, buscar ajuda i escoltar la nostra necessitat pot costar.
Altres gestos que ens poden fer pensar que patim una depressió postpart serien: preocupació obsessiva per la salut o el pes del nadó, visites freqüents a urgències o professionals de la salut, alteracions del son (insomni) i plors constants del nadó.
Si et sents identificada amb els símptomes que he descrit, busca ajuda d’una professional especialitzada. Les depressions no es milloren pel fet de deixar passar el temps, sinó que es cronifiquen.
Espero que la informació hagi estat útil!
Una abraçada,
Mireia
Si vols saber com prevenir la depressió postpart, llegeix el post "Estratègies per prevenir la depressió postpart".
