Mite 1: Oblidar o evitar els problemes és la millora manera d’afrontar-los

Moltes persones arriben a les sessions amb una demanda molt clara, oblidar alguna situació puntual que els hi ha passat al llarg de la seva vida. Fins el moment els psicòlegs no tenim manera d’esborrar com per art de màgia una determinada vivència de les persones que ho reclamen i a més, encara que ho poguéssim fer no seria aquesta l’estratègia més convenient de tractar-ho.

La intenció d’oblidar ràpidament algun succés que hem patit no només implica recórrer a l’evitació i al no afrontament del fet traumàtic, sinó que provoca la repressió del contingut, el qual tard o d’hora acabarà incidint sobre el nostre estat d’ànim, i el més important ens influirà sobre les decisions que prenguem en el futur.

Oblidar fets és un procés natural i adaptatiu per les persones ja que ens és impossible i molt poc pràctic recordar tota la nostra vida fil per randa, però s’ha de respectar el seu ritme i no intentar saltar-se cap etapa ja que cada una d’elles serveix perquè la persona es pugui adaptar poc a poc a la situació i pugui aprendre a conviure amb ella sense que això la perjudiqui de cares al futur.

És en aquest punt on intervé la figura del psicoterapeuta, el seu objectiu és acompanyar a la persona durant aquest procés, que sovint és dolorós, per tal d’aconseguir acceptar la situació viscuda. Per tant, no busquem oblidar la situació, sinó acceptar aquelles emocions negatives que estan associades a la vivència. Obviament, és un procés que implica temps i que cada persona viurà de manera diferent.