Sovint em sento sola…

Tots en algun moment de la nostra vida ens sentim sols. La soledat pot prendre diferents formes i colors però en general és un sentiment que intentem evitar. Hi ha qui es pot sentir sol per haver perdut una persona estimada, per estar lluny dels que estima, per no tenir ningú al costat amb qui compartir les situacions difícils i els èxits, inclús hi ha qui se sent sol perquè no acaba de saber ven bé qui és. No aquell qui té més persones al voltant està més ben acompanyat, sinó que és comú parlar amb persones que comenten que tot i tenir un bon entorn social es senten soles.

En general és una emoció que, si no és buscada, ens genera malestar. En la majoria dels casos la soledat va lligada al fet de sentir-se incompresos sobre algun tema que per a la persona és important. Però aquest incomprensió no sempre es deu a que algú de fora no t’entén, sinó que a vegades és la mateixa persona la que té dificultats per entendre’s a si mateixa. Viu en un constant neguit i les preocupacions li inunden el cap. Això fa que aquestes persones tinguin dificultats per macar-se objectius clars i siguin capaces de dur a terme aquelles accions necessàries per tal d’aconseguir el que es proposen.

Quan ens deixem portar per una emoció el que fem és donar-li tot el poder per tal de fer amb el nostre dia a dia i a la llarga amb la nostra vida el que ella vulgui. Pot semblar obvi però segur que tots hem tingut l’experiència següent:

Fa un dia gris i a fora fa fred. Ahir em vaig proposar anar a caminar amb l’objectiu de baixar els torrons d’aquestes festes. Però m’he aixecat amb el peu esquerra, quan he anat a fer-me una torrada se m’ha cremat i a més no queda cafè. Miro el sofà, agafo la manta i deixo que la mandra i el sentiment de desànim, ràbia i tristesa s’apoderin de mi.

No sempre que ens passa això hem de lluitar-hi en contra, però sí que hem de prendre una mica de consciència quan això ens provoca un malestar important. Quan jo veig que em marco objectius i no els compleixo acaba generant dintre meu un sentiment de frustració amb mi mateix molt gran i això a llarg termini acaba repercutint en el meu dia a dia i amb la visió i valoració que faig de mi mateix.

Ens hem de posar objectius i realitzar accions per aconseguir-los. No es tracta de somiar, es tracta d’ACTUAR. Si l’estil de vida que tens no t’agrada, si algun àmbit de la teva vida no et satisfà, canvia la teva manera de viure, no esperis que els altres et facilitin les coses, aprèn a responsabilitzar-te del teu propi benestar. No deixis que la vida passi ràpid, gaudeix de tot el que tens, sempre sota les expectatives que tu tens i no les que els altres tenen de tu. No passis desapercebuda en la teva pròpia vida, tingues veu, decideix TU com vols que sigui.

Pensa perquè has arribat fins aquí. Com has arribat a aquesta situació? Què diu això de l’estil de vida que ha portat fins ara? Per arribar a aquesta realitat, la vida és sabia perquè cíclicament repetim una situació de la qual encara no hem après a sortir-ne exitosos. Fins que no haguem après la lliçó i superem favorablement aquesta prova la vida sempre ens portarà al mateix punt, aquest cicle apareix per debilitat totes aquelles barreres que no et permeten avançar en la nostra vida.

El tema està en acceptar la realitat i saber que tot passa per algun motiu a la nostra vida. Per aquest motiu la soledat te la pots prendre com un problema i un obstacle que et genera malestar o bé com un camí de creixement personal.

Si vols et puc acompanyar en aquest procés de canvi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *