Quan la por em limita…

La por és una emoció sana igual que ho pot ser la tristesa, alegria, sorpresa o els nervis. La por, igual que fa l’ansietat activa la nostra ment i la posa en estat d’alerta. El resultat és la precaució que fa que no ens apropem a allò que ens fa por fins que no ho hem analitzat i arribem a la conclusió de que és segur. Ser cauts en aquests moments és adaptatiu, ja que ens preserva d’aquelles perills que ens semblen difícils d’assimilar.

La por és una emoció adaptativa quan ens impedeix anar molt ràpid per exemple quan comencem a aprendre a anar amb bicicleta o a practicar alguna activitat que no tenim interioritzada i ens pot provocar algun dany. Aquest recel ens ajuda a anar trobant poc a poc la nostra manera de moure’ns en un nou context.

També és útil la por que ens impedeix entrar en situacions que podrien ser perjudicials per nosaltres. L’exemple més clar seria el respecte que senten davant les drogues persones que anteriorment n’havien fet ús i abús. Per elles, acostar-se a aquestes substàncies és més perillós que les persones que no han patit cap addicció anteriorment.

Per últim, una altra por adaptativa seria la que ens facilita anar trobant la forma de viure que millor s’adapta a la nostra personalitat. D’aquesta manera, les persones poden anar trobant l’ambient i les situacions que més s’adiguin a elles i de les quals obtingui un grau més alt de satisfacció.

De fet, en moltes situacions la por no és viscuda com una emoció negativa. A nivell fisiològic, l’excitació que provoca és similar a la provocada per l’eufòria, potser per això a moltes persones els hi agrada veure pel·lícules de terror.

Són en certes situacions que les sensacions de por i pànic són negatives i desadaptatives. Els moments en què la por ens impedeix viure amb normalitat situacions que ens haguessin fet més feliços i que no eren, en realitat, perilloses. La diferència és que les pors desadaptatives ens limiten i tenen a veure amb tabús i frustracions.

Moltes vegades les nostres pròpies pors són transmeses a través de la família, els amics, els professors i la parella, però és important que cada ú de nosaltres siguem conscients de quins són els nostres veritables temors. Les persones que ignoren les seves pors no els hi passa res (a part de no poder viure amb la llibertat de prendre les teves pròpies decisions), però tampoc aprenen res ni milloren la seva situació actual.

Per tal de poder començar a treballar les pors, aquí us deixo els primers passos a seguir:

  1. Recorda que hi ha pors que són adaptatives, no cal que et qüestionis totes les pors que tens, només aquelles que t’impedeixen fer coses que t’agradaria fer. Cal identificar aquelles pors que són pròpies i aquelles que són transmeses pel nostre entorn més directe (pares, parella, fills, amics,…). Exemples de pors desadaptatives: un noi té ganes de tenir parella però li fa por parlar amb les noies, una adolescent li agradaria fer una carrera però té por de no passar els exàmens…
  2. Fes una llista de les limitacions que suposa aquesta por per tu. Què t’impedeix conèixer, quines persones t’obliga a evitar, quines activitats deixes de realitzar, en resum, què t’impedeix fer aquesta por?
  3. Escull el camí de la teva por, apropa’t lleugerament al que et fa por en una situació que sigui controlable (alguna situació en que la tu tinguis el control i de la qual puguis sortir fàcilment). Això et permetrà saber si realment aquesta situació et provoca temor o si realment la teva causa de temor és sentir por.
  4. Quan hagis viscut aquesta situació analitza-la. Intenta veure si realment hi havia raons per preocupar-te o si en realitat la situació no era tan perillosa com tu la plantejaves.
  5. Segueix afrontant situacions relacionades amb la teva por cada vegada més difícils, d’aquesta manera poc a poc aniràs superant la teva por fins aconseguir finalment no sentir por (o almenys no tan intensa) quan es presenti la situació definida al segon pas.

Recorda que evitant una cosa que et fa por (desadaptativa) la única cosa que aconseguiexes és que aquesta es faci més gran. No deixis de practicar, sempre que et sigui possible afronta-la!

Si et sembla que la por domina el teu dia a dia i que amb aquests senzills passos no et sents preparat per afrontar-la, des de la consulta et podem ajudar a millorar la teva qualitat de vida i el teu benestar.

No dubtis en demanar informació i posar-te en contacte amb mi!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *