Quan els altres, van primers que jo…

 

Són moltes les vegades que em trobo amb persones que no viuen la seva vida, sinó la vida que fa patir menys als pares, la que fa feliç a la parella o la que s’assembla més a les vides de les seves amigues. I és que sí, tristament aquesta és la gran epidèmia a la que ens estem afrontant: viure vides que no les triem nosaltres.

A vegades costa adonar-nos de si realment aquest és el nostre cas o no, però hi ha un seguit de pistes que et poden ajudar a esbrinar si això és el que t’està passant a tu.

  • No estic satisfet amb la vida que tinc, només em moc i avanço per pura inèrcia.
  • No trio en funció del que vull jo, sinó que escullo en funció del que els altres esperen de mi.
  • Utilitzo frases com ara: “no faig això perquè la meva mare s’ho passa molt malament”, “vaig triar fer una carrera perquè els meus pares han treballat molt perquè jo pogués estudiar”, “no m’agrada fumar però ho faig perquè totes les meves amigues ho fan”, “treballo més del que voldria perquè per la meva parella vol que comprem una casa”…
  • Quan he de prendre decisions, compta més el que diuen els altres que no pas el que penso jo.
  • Sempre he de compartir els meus dubtes amb el meu entorn i escoltar tot el que em diuen.
  • Em costa decidir coses quotidianes com ara què em poso al matí, com em pentino/maquillo, què trio per menjar, quines activitats d’oci faig..
  • Em costa fer coses sol, sempre necessito el recolzament d’algú conegut o bé he de saber que el meu entorn m’anima a fer aquella activitat.

Si et passa tot això, desenganya’t, potser la vida que vius no és la vida que voldries viure.

Lògicament no vivim en soledat, sinó acompanyats de persones que ens estimen. No obstant això, no hauria de ser motiu per deixar de fer aquelles coses que realment nosaltres volem fer. I com sabrem què volem fer i què no? Doncs necessitem estar molt connectats amb les nostres emocions i els nostres pensaments. A través de la consciència i de saber per què i per a què faig les coses que faig puc arribar a saber si realment ho faig per mi o bé si ho faig només pels altres. Les emocions més freqüents quan estem en aquesta situació solen ser la culpa, la por, la incertesa, la pena, la frustració..

A més, quan nosaltres anteposem les necessitats dels altres per sobre les nostres, de forma indirecta estem posicionant-nos en segon lloc, deixem de respectar-nos una mica per tal d’ajudar a cobrir la necessitat d’una altra persona. Això a la llarga, pot provocar situacions d’inseguretat, baixa autoestima i pobre autoconfiança. Si nosaltres no ens cuidem, si nosaltres no estem bé, és més difícil que puguem estar bé amb el nostre entorn.

Per tant, és important que trobem un equilibri entre donar als altres i donar a nosaltres mateixos, no com un gest d’egoisme, sinó com una forma d’autorespecte i autocura. Només quan aconsegueixis això, podràs gaudir d’un bon benestar i qualitat de vida ja que sentiràs que no vulneres ni els drets de les persones del teu entorn ni tampoc els teus drets propis.

Si estàs en aquesta situació i notes que et costa sortir-ne, demana ajuda i comença a viure la teva pròpia vida!