Dificultats de relació

Vaig decidir anar al psicòleg perquè tenia fòbia social, sentia que no podia fer res, tremolava al parlar amb la gent, no podia parar de pensar en què devien estar pensant de mi, moltes vegades no deia el que volia per por a fer el ridícul… La pitjor part era com em turmentava pels petits errors que feia, com quan se’t cau alguna cosa i et veuen, o si trepitges malament i t’entrebanques…

Gràcies a la Mireia vaig començar a veure-ho tot de forma molt més relaxada, encara em poso nerviós moltes vegades, però, i què? No és la fi del món, sóc així i el millor que puc fer és acceptar-ho, quan penso en les coses dolentes que podrien arribar a passar realment no hi ha res prou terrible, era el meu cervell el que ho exagerava.

Un mètode que estic utilitzant ara és riure d’aquests errors, si veus a algú caient, no riuries perquè et sabria greu, però si et passa a tu per què no aprofitar aquests errors i riure? En el pitjor dels casos aquests errors et serviran per aprendre a no fer-los de nou, i si et torna a passar doncs torna a riure X) S’ha de gaudir de la vida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *