Vius o sobrevius?

Ja fa uns anys que noto que després de les vacances, ja siguin d’estiu o de Nadal, la gent que es posa en contacte amb mi creix. Pensant-ho he arribat a la següent conclusió, a veure què en penseu.

Durant l’any, tots portem un ritme de vida molt alt, anem tot el dia accelerats. Entre la feina, la família, els amics i totes aquelles activitats “extraescolars” que ens obliguem a tenir pensant-nos que ens facilitaran la vida o ens alleugeriran el nostre dia a dia no donem l’abast. Quan entrem en aquesta rutina on una setmana s’enganxa amb l’altra, on és difícil trobar un cap de setmana lliure per simplement no fer res, o almenys no fer res programat, quan entrem en aquesta roda, és quan ens oblidem de nosaltres.

És quan no tinc temps de pensar en mi. No tinc temps de valorar realment el que tinc i el que m’agradaria tenir. Les coses que em fan feliç i els objectius que encara tinc ganes de complir. Potser estem fent una feina que no ens agrada, o convivim amb alguna persona amb qui ja no compartim res més que l’espai, o ens oblidem de dedicar temps a aquelles persones que més estimem. És lògic que ens passi això perquè necessitem tots els nostres sentits i pensaments per dedicar-los a ser bons professionals, bons amics i amigues, bons fills i filles, bons pares i mares, bons marits i mullers, i esclar, no arribem a tot. I de qui ens oblidem? Doncs de la persona més important: de nosaltres mateixos.

I no vull semblar egocèntrica, però el que passa és que si un mateix no està bé, tampoc pot estar al 100% amb la resta d’àrees de la seva vida.

Durant les vacances, disposem de més temps i podem trencar amb la rutina tan marcada que solem portar la resta de l’any. Els horaris deixen de ser tan estrictes, les activitats canvien i sovint l’entorn també, i això fa que puguem pensar en altres coses que no siguin en problemes de la feina, en si el nen té deures , en si s’ha d’anar al supermercat o no, en si aquest cap de setmana tindré temps de fer tot el que tinc pendent de la setmana….i comencem a pensar en nosaltres. Comencem a mirar-nos al mirall i valorar si el que tinc és realment el que vull. Si la vida que porto em compensa. En definitiva, si estic vivint o sobrevivint.

Quan ens comencem a plantejar aquestes preguntes i veiem que el que volem no es correspon amb el que tenim, el nostre humor canvia i comencem a sentir-nos desil·lusionats amb la vida que portem, tristos perquè això no és el que ens havíem imaginat, pessimistes perquè pensem que el futur seguirà igual i desanimats perquè no trobem l’energia per canviar la situació que tenim.  Aquests són alguns dels sentiments que podem experimentar així com també la ràbia, la preocupació, la inseguretat, l’ansietat o la frustració entre d’altres.

Si notes que la teva vida no té un equilibri, que passes d’una setmana a una altra simplement per la inèrcia de les hores, si no estàs satisfet dels teus dies, MOU-TE! Replanteja’t el teu dia a dia, busca els teus propis objectius, du a terme accions i pren decisions per tornar a agafar el control de la teva vida. Mai és massa tard per guanyar en benestar i qualitat de vida!

Si et costa fer aquest pas, aquí estic per acompanyar-te en aquest procés. Mirarem què no et satisfà del teu dia a dia, mirarem de trobar quines coses t’omplirien més i veurem què et dificulta que ho puguis aconseguir.

Si tu vols, ja saps com localitzar-me.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *